Jornades Flamenques – ‘Golpe de Tierra’ Espectacle de dansa amb Karen Lugo i Juan Gómez Chicuelo

Jornades Flamenques – Dansa amb Karen Lugo i Juan Gómez Chicuelo

30 de juny a les 21:30 h
‘Golpe de Tierra obre en la meva trajectória una nova línia de creació escénica La música al servei del moviment, el moviment al servei de la paraula, la paraula al servei del que necesita manifestar-se des de l’interior.’

Karen Lugo, ball i interpretació. Juan Gómez Chicuelo, guitarra. Elean del Sol, direcció. David Pérez, il-luminació.

Karen Lugo Golpe de Tierra
Més enllà del purisme, cal acceptar que el flamenc és un art en constant evolució. Com tot art, es posa al servei de la creativitat de l’artista i es torna una eina més per a enriquir la proposta i claredat de l’argument.
En Golpe de Tierra, Karen dona vida i moviment a algunes de les seves diferents personalitats i comparteix els conflictes o acords que poden crear-se entre elles.
Del cos a la veu, de la veu al cos.

‘Una pistola pot destruir, o a vegades, construir…’ Golpe de Tierra ens fa testimonis o inclusivament partícips d’un viatge cap a les nostres contradiccions. Podem reconèixer-nos en el que veiem, podem riure amb el que veiem, podem tal vegada plorar amb el que veiem, podem fins i tot jutjar el que veiem i si així ho volem, podrem treure les nostres pròpies conclusions. En aquest joc, Karen ens presenta la seva arma, l’arma més poderosa que coneix, l’arma que ha salvat vides, l’arma que va salvar la seva pròpia vida, l’ART.

‘En la vulnerabilitat s’amaga un gran poder…’ Golpe de Tierra obre en la meva trajectòria una nova línia de creació escènica.
La música al servei del moviment, el moviment al servei de la paraula, la paraula al servei del que necessita manifestar-se des de l’interior.
Mostrar-me d’aquesta manera tan crua, posant en evidència les meves pors, la meva violència, el meu narcisisme i la meva bogeria, ha iniciat inevitablement un treball en correlació del món exterior amb el món interior. Acceptació, és el que em permet conviure amb la meva pròpia contradicció i aprendre a ballar amb ella.
Amb aquest treball voldria compartir amb l’espectador la fortuna que és permetre’ns mostrar-nos tal qual som, en mostrar-nos autènticament, ens reflectim en l’altre i deixem obrir la porta de l’empatia.
Inclusivament les nostres parts més fosques potencien la creativitat. Si aconseguim relacionar-nos amb tot allò que és pertorbador, estarem més prop de nosaltres mateixos.
Som moments, som espais, som contradicció, som dubtes, som certeses, som dualitat, som unitat, som una paradoxa.